Back Peutingersche Tafel ALS خريطة بيوتينجر Arabic Пойтингерова карта Bulgarian Tabula Peutingeriana Breton Peutingerova mapa Czech Tabula Peutingeriana Danish Tabula Peutingeriana German Χάρτης του Πόιτινγκερ Greek Tabula Peutingeriana English Tabulo de Peutinger Esperanto
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Tipus | manuscrit, Itinerarium i mapa  |
|---|---|
| Estat | Àustria |
| Llengua original | llatí |
| Epònim | Konrad Peutinger |
| Dimensions | 34 ( ) × 674 ( ) cm |
| Ubicació | Biblioteca Nacional d'Àustria |
| Creació | segle XII |
| Autor | Castorius (en)  |
La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena. El va fer un monjo de Colmar al segle xiii copiant un document originari més vell avui dia perdut, que es va realitzar segurament en temps de l'Imperi Romà entre els segles i i iii.
La carta va passar a possessió de Conrad Meissel (Celtis Protucius), que la va descobrir a Worms i la va donar el 1507 a un antiquari d'Augsburg, de nom Conrad Peutinger, que la va conservar amb cura i hi va fer algunes anotacions. Després de la seva mort el 1564, el document fou comprat per la Biblioteca imperial de Viena, que li va donar el nom del propietari.
Welser en va publicar fragments el 1591 i una edició completa es va fer el 1773. Una explicació completa i corregint alguns errors fou feta per Ernest Desjardins el 1867.
El mapa original (només n'han sobreviscut còpies) va ser realitzat a partir del segle iv, ja que apareix Constantinoble, que va ser fundada l'any 328. Cobreix Europa, parts d'Àsia (Índia) i Àfrica del Nord. El nom del mapa prové de Konrad Peutinger, un humanista alemany dels segles xv i xvi.
La còpia més antiga de la taula de Peutinger que ha arribat als nostres dies va ser realitzada per un monjo de Colmar al segle xiii. És un rotllo de pergamí de 0,34 m d'alt i 6,75 m de llarg, que va ser dividit en 12 fulls o segments. El primer, que pertanyeria a Hispània (Espanya i Portugal) i la part oest de les Illes Britàniques, ha desaparegut. Es conserven els 11 fulls restants.
És un mapa molt esquemàtic: les masses de terra estan distorsionades, especialment en la direcció est-oest. Mostra molts assentaments romans, les carreteres que els uneixen, rius, muntanyes i mars.
Les distàncies entre els assentaments també estan incloses. Les ciutats més importants de l'imperi, Roma, Constantinoble i Antioquia, estan representades amb una decoració especial.
